Las auditorías, una metodología para planificar la preservación digital. Experiencias en España.

Se presentan los resultados obtenidos en la aplicación de diversas metodologías de auditoría para comprobar el estado de la preservación digital en distintas instituciones de España. Se concluye que las auditorías también se pueden usar como herramienta de ayuda a la planificación de sistemas de preservación digital

Els estàndards de digitalització: una revisió de Catalunya al món

S'estudien les característiques dels Estàndards de digitalització que el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) va publicar l'any 2000, amb edicions posteriors a càrrec del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), la Biblioteca de Catalunya i el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC). Se'n comparen els continguts amb els d'altres normes semblants a escala internacional i es comenta l'impacte que han tingut en els processos de digitalització que han dut a terme les biblioteques de Catalunya. Finalment, es fan algunes recomanacions per millorar-los

Accessibilitat al web: panoràmica general

Es presenta el concepte d'accessibilitat al web com a sistema per a facilitar el treball a la xarxa per part de les persones discapacitades i millorar la usabilitat dels continguts. A partir de la Iniciativa per a l'Accessibilitat al Web (WAI) del World-Wide Web Consortium (W3C), aquest ha elaborat unes directrius que actualment estan en procés d'adopció pels diferents governs i empreses. Finalment es presenten diverses eines informàtiques i entitats de contacte que donen suport a aquestes actuacions

Iniciatives de difusió de qualitat a Internet dels museus i les col·leccions museogràfiques de Catalunya

Objectius: analitzar la presència del patrimoni cultural català a Internet a través de la selecció d'experiències i iniciatives de qualitat. Es presenten els projectes del MNAC a l'Art Project de Google, el Padicat, Museus en línia, la Xarxa de Museus Locals, la Carta arqueològica de Barcelona, el CCCBLab, el portal dels Museus de Girona i el Viquiprojecte:ICUB. Metodologia: s'han dut a terme diverses proves de consulta, cerca i visualització dels continguts dipositats i accessibles a Internet per determinar-ne l'eficiència, l'eficàcia i el funcionament correcte. Resultats: es constata que hi ha una gran varietat en les solucions utilitzades pels museus per tenir presència a Internet i que varia en l'abast, el punt en què es posa el focus (la institució o la peça) i la complexitat tecnològic

Preservación digital distribuida: lecciones de experiencias internacionales

Resum Objectius: l'objectiu d'aquest estudi és oferir una panoràmica general dels sistemes d'organització de les xarxes de preservació digital distribuïda. Metodologia: específicament, l'article s'inicia abordant de manera exploratòria els models de referència teòrica i tècnica de xarxes d'arxius digitals amb fins de preservació digital distribuïda a llarg termini. A continuació, s'analitzen tres casos internacionals en què se n'explora l'organització interna dels membres i com això repercuteix en el servei ofert. S'acaba amb un estudi comparatiu (FODA) dels tres sistemes. Resultats: els sistemes de preservació digital distribuïda, més enllà dels components tècnics, són organitzacions basades en la cooperació, els membres de les quals han de complir una sèrie de requisits previs. Resumen Objetivos: el objetivo de este estudio es ofrecer una panorámica general de los sistemas de organización de las redes de preservación digital distribuida. Metodología: específicamente, el artículo se inicia abordando de manera exploratoria los modelos de referencia teórica y técnica de redes de archivos digitales con fines de preservación digital distribuida a largo plazo. A continuación, se analizan tres casos internacionales en los que se explora la organización interna de sus miembros y cómo ello repercute en el servicio ofrecido. Se termina con un estudio comparativo (FODA) de los tres sistemas. Resultados: los sistemas de preservación digital distribuida, más allá de sus componentes técnicos, son organizaciones basadas en la cooperación en las que sus miembros han de cumplir una serie de requisitos previos. Abstract Objectives: This study offers an overview of the systems used to organize distributed digital preservation networks. Methodology: The article starts by examining the theoretical and technical reference models offered by digital archive networks dedicated to long-term distributed digital preservation. It then analyzes the internal organization of the member institutions of three international networks and considers how their system of organization affects the service offered. It concludes with a feature-oriented domain analysis of the three systems. Results: While the technology they use may vary, the distributed digital preservation networks studied share a common commitment to collaborative practices and their member institutions need to meet certain prior requirements. Paraules clau: Preservació de documents, Recursos electrònics Keywords: Document preservation, Electronic resource

A l’entorn de BiPaDI: un projecte de gestió del patrimoni bibliogràfic per al futur

Presentació de l’experiència i la valoració del projecte BiPaDi del CRAI de la Universitat de Barcelona (UB), que ha suposat disposar per primera vegada d’una infraestructura dedicada exclusivament a la difusió i revalorització d’una de les biblioteques patrimonials més importants de l’estat espanyol. A l’entorn del BiPaDi s’articula un projecte global de política de gestió de les col·leccions patrimonials, una planificació del flux de digitalització, la difusió i dinamització dels mateixos i la seva preservació digital que garanteix la transmissió a les generacions futures. L’objectiu principal de difondre i preservar el patrimoni es veu reforçat per altres iniciatives: oferir a la comunitat universitària uns documents digitalitzats que poden ser útils a les diferents àrees de recerca, docència i aprenentatge; i dinamitzar aquest patrimoni amb accions de participació social, com “Apadrina un document” (mecenatge) o adherint-nos al projecte Transcriu-me (crowdsourcing) i altres accions encara en disseny

La accesibilidad de las webs de las universidades españolas. Balance 2001-2006

El estudio analiza el nivel de cumplimiento que el año 2006 hacían las sedes web de las universidades españolas de las Pautas de accesibilidad al contenido de la web (WCAG), versión 1.0, en su nivel A. Los resultados del análisis se comparan con los obtenidos el año 2001. Por el lado positivo se observa una mayor implantación de las alternativas a gráfi cos, hojas de estilo CSS y de las alternativas a Flash y PDF; y que un número mayor de universidades (10 en total) logra en 2006 un cumplimiento al 100 % del nivel A de las WCAG. Por el lado negativo se observa una peor calidad de los textos y un menor cumplimiento de las normas de accesibilidad, respecto a los resultados del año 2001, en las páginas de los planes de estudio, usualmente generadas de forma automática. El estudio, de forma complementaria, también analiza el nivel de seguimiento de los indicadores de la norma 508 de Estados Unidos y de otros 5 indicadores adicionales de usabilidad. En cuanto al cumplimiento de la norma 508, no obligatoria en España, ninguna universidad logra el 100 % de cumplimiento. Respecto a los otros indicadores el cumplimiento es de un 65 %. Como resultado global se constata que el nivel de accesibilidad sigue en niveles bajos, similar al del año 2001, y con grandes diferencias entre centros; estos resultados indican un nivel de cumplimiento menor del que cabría esperar por los cambios aplicados en la legislación española a favor de la accesibilidad de los sitios web

Creación de unidades de análisis forense en bibliotecas

Las técnicas de análisis forense digital, de aplicación en investigación criminal, también se pueden usar en las bibliotecas para acceder a información digital almacenada en soportes o formatos obsoletos. Se analizan distintos ejemplos de departamentos de análisis forense creados por bibliotecas y se describen los elementos de hardware y software mínimos con los que se podría montar una unidad de análisis forense en cualquier biblioteca. Con este fin se presentan dos posibles configuraciones de equipamiento y se dan recomendaciones sobre organización del flujo de trabajo para la recuperación de antiguos discos duros y disquetes. Forensic analysis techniques, usually applied in criminal research, could also be used in libraries to access digital information stored in obsolete formats or storage devices. This article analyses some examples of forensic research departments created by libraries, and describes the minimal hardware and software elements required to set up a library unit specialized in forensic analysis. Two possible equipment settings are introduced and recommendations are given on how to organize a workflow to recover information stored in floppy disks, diskettes and old hard drives

Experiencias de auditorías en el depósito institucional de la Universitat Autònoma de Barcelona

Investigación realizada dentro del proyecto El acceso abierto (open access) a la ciencia en España. 2012-2014. Plan Nacional I+D+i, código CSO2011-29503-C02-01Se expone el proyecto (2010-2015) de utilización de la metodología de auditoría como herramienta de planificación de la preservación digital del repositorio institucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, DDD (ddd.uab.cat). Las auditorías son instrumentos de mejora en época de crisis pues permiten conocer que se está haciendo bien, que se está haciendo mal y cuáles son las mejoras que se deberían realizar en un sistema determinado. A partir de este conocimiento se pueden planificar las actuaciones futuras. En el caso del diseño de un sistema de preservación digital siguiendo el modelo OAIS, las auditorías ayudan a comprender su complejidad inherente. El póster presenta el modelo OAIS teórico pero también su adaptación a la realidad del repositorio de la UAB, con unos flujos de trabajo propios